Hola, sóc Marcel Montagud professor de música. En aquest espai compartiré diferents continguts que treballarem a classe.
Espere que disfruteu i gaudiu molt a més d'aprendre una mica més d'aquest meravellós mon.
Aquestes partitures, de la famosa pel·licula "Los chicos del coro" són per a treballar en la unitat El timbre i la veu. Les treballarem amb flauta i cantades.
Vois Sur Ton Chemin En
"Los chicos del coro" hi ha tres temes: La infància, la
música i l'ensenyament. Un internat/correccional, en 1949, després
de la guerra mundial, en una França plena de conflictes socials i de
pobresa, que molts nens eren orfes de guerra, i uns altres de
famílies de precària economia. Es presenten dues antagòniques
maneres de veure la realitat, i per tant dues visions de
l'ensenyament, que permeten comprovar els avantatges del diàleg
educatiu sobre la imposició del càstig. L'educador, Mathieu, és un
paradigma de l'educador que intenta arribar a les persones i des
d'aquí treure el millor d'elles mateixes. La música es converteix
en un mitjà privilegiat per a canviar a les persones i transformar
el món.
La banda
sonora d'aquesta pel·lícula va ser guardonada i reconeguda amb gran
èxit a tot el món. No obstant això, els nens que apareixen en el
film no són els mateixos que interpreten les cançons en la
realitat, excepte Jean-BaptisteMaunier, el noi solista de la
pel·lícula; la resta pertany al cor
Els Petits Chanteurs de SaintMarc.
Els
petits Cantors de Sant Marcos van sorgir en 1984, quan Nicolas Porte,
estudiant d'arquitectura, cant i piano, va resultar triat per a crear
uns cors durant pocs mesos. Dos anys després la coral va ser
constituïda de forma permanent.
Anys més tard, el
director de la pel·lícula Els Choristes, Christophe Barratier,
va realitzar un càsting per a triar la banda sonora de la seva
pel·lícula. En aquest càsting es van reunir gairebé totes les
corals i escolanies de França, resultant guanyadora la promoguda i
dirigida per Nicolas Porte.
Des de llavors, l'èxit
els ha conduït a vendre més de 50.000 còpies del disc de la
filmografia a Espanya i a tenir l'agenda coberta durant els anys
següents amb concerts per tot el món.
Actualment, el cor
està compost per 75-80 nens amb edats compreses entre els 10 i 15
anys, havent estat acompanyats en tot moment per 35 músics de
l'orquestra Lamoureux (una de les orquestres més antigues
de França).
En els següents enllaços trobaras diferents pàgines on podràs treballar, tant la digitació de la flauta com partitures per tocar aquells temes musicals que t'agraden:
1. EL RITME
El ritme ha existit sempre amb la música, però les figures i compassos són un invent per a poder
representar gràficament el ritme.
Podem definir ritme com la combinació de sons de diferent duració que flueixen al voltant d’un
pols.
Molts dels fenòmens de la natura són cíclics, es repeteixen periòdicament i tenen punts culminants i moments de repòs. En els següents vídeos veurem com es poden realitzar diferents rítmes amb objectes de la vida quotidiana.
ACTIVITATS
- Anem a treballar amb Steven Adler, bateria de Guns N’Roses que grabó Paradise City.
Primer marca el pols. Segon toca el ritme de la bateria. Després, en dos grups, un toca el pols i altre la
bateria. https://www.youtube.com/watch?v=wdzDDg346I0
- Habitualment associem el ritme als instrumens de percussió, però no oblidem que les melodies
també tenen ritme. Escolta la Petita serenata nocturnade Mozart. En aquest cas escoltarem com la part dels instruments de corda porten el ritme de l'obra musical.https://www.youtube.com/watch?v=YofUPSyCrwo
- Quan fem diversos ritmes a la vegada es produeix una polirítmia. En les cultures africanes
trobem gran varietat de polirítmies complexes. Escolta les següents audicions i observa com es
superposen diferents ritmes creant poliritmies.https://www.youtube.com/watch?v=lVPLIuBy9CY
2. LA PULSACIÓ
Segurament que més d’una vegada has colpejat amb un peu en el terra mentre escoltaves una
cançó; el que feies era marcar el pols.
El pols musicales pot definir com un batec regular que està present en la música.
ACTIVITATS
-Escolta els dos fragmets següents i en cadascun d’ells escoltaràs el pols. Fixa’t que: en
els dos fragments el pols és regular i constant; encada un d’ells indica una velocitat distinta;
Encara que són de dos estils diferents, ambdós poseixen pols.
-Marca el pols de les audicions percudint amb un dit en la taula. Comprova si el teu pols
intern coincideix quan no hi ha volum.
3. EL TEMPO
Com has pogut comprovar en la anterior activitat, un mateix fragment es pot realitzar amb
diferents velocitats.
Tempo és la velocitat del pols.
Per a indicar el tempo d’una obra musical s’utilitzen paraules en italià que indiquen velocitat
aproximada. En el següent enllaç veurem les principals indicacions de tempo amb alguns exemples.
Una altra manera és seleccionant una xifra en el metrònom,aparell que marca el tempo exacte.
A més, s’utilitzen altres expressions per a modificar el tempo com:
Rit = ritardando = frenando
Accel = accellerando = acelerando
Calderó = breu parada de la pulsació sobre una nota.
4. ACCENT i COMPÀS
El pols és neutre, és a dir, al marcar-ho, totes les polsacions son iguals. Però, tota la música porta
implícitament punts de suport o accents, de manera similar al llenguatge, on unes síl.labes
s’accentúen més que altres, per exemple: TU –RIT_ME – MÚ_SI_CA –Ú_NI_CA_MENT
El compàs organitza els acents d’una manera regular dins d’una sèrie de polsos. Segon
distribuïm els accents, tenim diferents compassos.
El compàs es representa mitjançant una fracció:
- El numerador indica el nombre de polsos o temps queté el compàs.
- El denominador indica el tipus de figura que val un temps.
Cada figura va associada a un nombre que està donatper la quantitat de figures en que es
divideix la redona.
QUADRE D’EQUIVALENCES DE LES FIGURES.
Observa que la negra s’indentifca amb el nombre 4 perquè una redona es igual a quatre negres.
Alguns ritmes musicals utilitzen sempre el mateix compàs, per exemple, el pasdoble està en
compàs binari, el vals en ternari i el rock en quaternari.
ACTIVITAT
Escolta les següents audicions i cerca l´ accent que es produeix cada varios polsos e
intenta deduïr el compàs.
La síncope és un efecte rítmic que té lloc quan el so d'una nota comença dins d'un temps feble i es perllonga fins a un fort. Aquesta prolongació es pot produir per combinació de notes a través de la lligadura.
D'aquesta manera, podem alterar l'ordre natural dels temps forts i febles. Quan fem sonar una nota en un temps feble el convertim en fort gràcies a l'atac del so de la nota.
Figura 17. Amb la síncope podem enriquir el ritme musical.
F=Fort
D= Feble
Podem apreciar a la figura 17 que es produeix una síncope dins del segon compàs. La segona síncope que es produeix està entre el següent compàs i l'últim. Aquest tipus és la síncope de compàs. Quan subdividim un temps en dues, una part és forta i l'altra feble. La síncope de temps és la que es produeix en les subdivisions dels temps.
Figura 18. Quan subdividim els temps apareix la síncope de temps.
Síncope regular i irregular
Quan la síncope la produïm mitjançant notes de mateix valor (dues blanques, tres negres ...) es tracta d'una síncope regular. Per contra, quan utilitzem, per aquest efecte rítmic, notes diferents (per exemple de blanca a corxera) estem davant la síncope irregular.
Combinant l'ordre natural de temps forts i febles, i l'ordre que nosaltres vulguem donar a través de la síncope, podem enriquir moltíssims nostra música. Podria ser avorrit no alterar els temps forts i febles.
El Contratemps
El contratemps és semblant a la síncope, accentua una nota situada en un temps feble o part del temps dèbil, encara que, en aquest cas, no es perllonga el só al temps fort.
Quan el contratemps s'usa en combinació amb la síncope, es pot enriquir molt més encara el ritme d'una cançó. La sensació que tenim amb el contratemps és que tenim la impressió que el ritme va en contra.
El contratemps pot ocupar la totalitat d'un temps dins del compàs, com en els dos primers compassos de la figura 19. També pot ubicar-se en les subdivisions dels temps.
Figura 19. El contratemps pot recaure en les subdivisions dels temps.
Una música sense síncope ni contratemps estaria enquadrada en un esquema més lineal i quadrat rítmicament parlant. És una norma general que els intèrprets, en enfrontar-se aquest tipus de partitures, improvisin amb el contratemps per enriquir el ritme a la partitura.
Valors irregulars
Les figures de valor poden sortir-se del domini de la relació 1:2 que vam veure a la lliçó dedicada a les figures de valor. Així, no hi ha necessitat que un temps estigui limitat per acollir dos corxeres en un compàs de 4/4. Els valors irregulars són grups de notes que estan unides per un claudàtor o un arc.
Figura 20. Els diferents valors irregulars que podem aplicar a les partitures.
Si afegim els grups irregulars, juntament amb la síncope i el contratemps, a les nostres interpretacions musicals, aconseguirem una gran complexitat rítmica. Aquesta capacitat farà que augmenti la qualitat de les composicions que serem capaços de desenvolupar.
Cal dir, d'altra banda, que les divisions ternàries són més complexes a l'hora d'interpretar que les divisions binàries.
equivalències:
Treset de corxeres = 2 corxeres
Quintillo de semicorxeres = 4 semicorxeres
Siset de semicorxeres = 4 semicorxeres
El treset i el siset són els valors irregulars més utilitzats.
A l'hora d'aplicar valors irregulars en els compassos compostos la cosa canvia. De fet s'estableix una relació al revés entre els simples i els compostos. La conseqüència és que en els compassos compostos, un tresillo o un siset tindria un valor "regular".
Figura 21. Valor irregular en un compàs compost
En el següent enllaç us deixe unes activitats per a practicar les notes a contratemps i les síncopes:
5. El rock
El rock és un estil de música que va néixer a mitjan del segle XX. En l'inici, els instruments que es feien servir eren la guitarra, el piano i la bateria, però hi havia una diferència amb els que s'utilitzaven en la música d'orquestra: estaven amplificats.
La formació més típica d'una banda de rock és:
-Secció melòdica: veus, dues guitarres o guitarra i piano, i de vegades saxòfon.
-Secció rítmica: baix i bateria.
Aquests instruments es toquen amplificats, amb un micròfon per als acústics i un amplificador per als elèctrics.
Amb el pas del temps, les bandes o els grups de rock han anat variant i ampliant els seus instruments, i també han anat sorgint altres estils musicals derivats, com ara la música pop.
En els següents enllaç us deixe una breu història del rocki algunes audicions dels artistes i grups més representatius:
6. Composició ritme musical MUSESCORE
En la següent activitat posarem en pràctica tots els continguts treballats en aquesta unitat, editant un ritme musical amb el programa d'edició de partitures MUSESCORE.
En el següents enllaços tingueu l'adreça per descarregar i instal·lar el programa MUSESCORE i un tutorial de com utilitzar aquest programa:
