La
manera en què s'organitzen els temes musicals dins d'una composició
(la seua estructura), és el que denominem forma musical.
Per a entendre la nomenclatura que usarem per a la forma musical has de tindre en compte que:
Per a entendre la nomenclatura que usarem per a la forma musical has de tindre en compte que:
-Nomenarem els temes musicals, segons la seua ordre d'aparició, amb les lletres d'abecedari en majúscula ( A, B, C ...).
-Pot repetir-se un tema ja utilitzat amb anterioritat, que es dirà igual.
-Si en repetir-se es presenta amb alguna modificació , utilitzarem la
lletra amb el signe (´ ) p.e. A´ (A prima).
-En la música vocal, les repeticions amb la mateixa lletra (p.e. tornada) es posen en majúscula, mentre que les repeticions amb diferent lletra (p.e. estrofes) es posen en minúscula (a, b, c ...)
-Recorda quins eren els signes de repetició (doble barra de repetició, Da Capo, etc.):
Finalment,
abans de seguir, tingues en compte que en la música els compositors
utilitzen com a recursos essencialment els principis de:
Repetició
A-A-A-A...
Contrast
A-B-C-D...
Variació
A-A-A-A-
...A
Desenvolupament
A
A A A
1.
La forma estròfica (repetició)
La forma estròfica consisteix en la repetició d'una frase, secció o tema musical. És la forma més senzilla, i la seua representació gràfica seria:
A-A-A....A
És una forma molt apropiada per a les cançons que conten històries o per a les cançons de jocs infantils.
2.
La forma binària (repetició) i ternària (contrast)
Diem que una composició musical té forma binària quan està composta per dues seccions musicals diferents però no gaire contrastants (per a equilibrar totes dues seccions). Aquestes seccions poden repetir-se, però la forma musical no varia. La seua representació gràfica seria:
A-B
o
bé
AA-*BB
Presta atención a l'equilibri i homogeneïtat del tema A i B.
Diem
que una composició té forma ternària quan està composta per tres
seccions. La primera i la segona solen ser molt contrastants, i la
tercera secció sol ser una repetició o una variació de la primera
;és per això que també se'n diu formes "Dóna Cape" (al
Principi). La seua representació gràfica seria:
A-B-A
o A-B-A´
o
bé
AA-BB-A o AA-BB-A´ o AA-BB-AA
Para atenció a l'accentuat contrast entre el tema A i B
3.
El rondó i les formes en ritornello (repetició
+ contraste)
La forma rondó seria alguna cosa així com l'equivalent instrumental a les formes vocals amb tornada i va ser molt usat en el classicisme i el barroc (ací com a forma en ritornello).
En la forma rondó s'alterna una tornada o secció A amb altres seccions diferents (B,C,D...), amb la diferència que aquesta forma musical acaba sempre amb el tema A. Amb aquesta forma es crea una simbiosi entre repetició i contrast. La seua representació esquemàtica seria:
A-B-A-C-A-Sr....A
Aquests serien els temes del rondó alla turca:
Así tensla peça completa:
4.
Tema amb variacions (repetició-variació)
El tema amb variacions consisteix en l'exposició d'un tema seguit de diverses repeticions del mateix en les quals es nodifica el ritme, la melodia, l'harmonia o el timbre. És una de les formes musicals més antigues i s'associa sovint a la pràctica de la improvisació. El seu esquema formal es basa en els princiios de repetició i variació i seria:
A
(Tema) - A1 A2 A3 A4 A5 .... An
Arcangelo Corelli
Sonate Op.5
n°12
"La Follia"
5.
La forma sonata (desenvolupament)
Durant el Classicisme Franz Joseph Haydn va desenvolupar una forma musical decisiva per a la història de la música: la forma sonata.
Aquesta forma és especialment complexa i en ella trobem trets propis de la forma binària (consta de dues parts que es repeteixen), ternària (formalment es distingeixen tres parts) i sobretot del desenvolupament com a factor estructural.
+00.23.50.png)
En
el següent vídeo s'analitza detalladament
la
Sonata K.545 en do Major
de
W. A. Mozart
6.
Com analitzar la forma musical en la música pop:
La música pop i rock sol basar-se en melodies senzilles, de fàcil memorització, repetitives i amb ritmes marcats,quasi sempre binaris.
La forma musical dominant en el pop gira sempre entorn de les paraules Estrofa i Tornada. La tornada és generalment pegadizo, fins al punt que d'ell depén exclusivament l'èxit de la canción.no obstante, trobem altres parts dins d'una cançó. Així, com a norma general, tindrem en compte els següents conceptes per a enfrontar-nos a l'anàlisi de les cançons actuals:
a) Parts vocals d'una cançó pop:
Estrofa: Quan es repeteixen sempre tenen la mateixa música però diferent lletra. Compte la història o argument de la cançó. És freqüent que tinga una tessitura més greu que la tornada. Solen aparéixer al principi de la cançó i sempre abans de la tornada. Es repeteix diverses vegades al llarg de la peça, separades per la tornada.
Puente: És una part musical que serveix com a pas o enllaç entre l'estrofa i la tornada i sol ser més curta que aquests. No sol ser tan atractiu melòdicament amb l'estrofa o la tornada.
Estribillo: Es repeteix sempre amb la mateixa música i lletra. Aquesta part és el "rostre" de la cançó, , el seu centre, i expressa el sentiment general de la cançó. Sol ser la part més recognoscible, la part que cantem quan la recordem. Apareix diverses vegades al llarg de la mateixa i sol utilitzar-se per a acabar, repetint-se diverses vegades.
b)Parts instrumentals d'una cançó pop:
Actualment,
la música pop o rock sol tindre parts purament instrumentals, sense
lletra, que donen varietat a la monòtona repetició de la parella
estrofa-tornada. Aquestes parts reben el seu nom depenent del lloc on
se situen dins de la cançó. Tenim:
Introducció: Apareix al principi de la cançó. Té com a funció anticipar el caràcter i estil de la cançó (si és trista, alegre, etc.)
Solo: És la part musical en la qual un instrument (sovint guitarra o bateria, ...) improvisa una melodia. Sol donar-se amb la cançó ja avançada i és més propi del jazz i del rock, no del pop.
Interludi: Qualsevol part instrumental dins de la cançó que no siga un solo.
Coda: Part final que serveix per a tancar la cançó.
Introducció: Apareix al principi de la cançó. Té com a funció anticipar el caràcter i estil de la cançó (si és trista, alegre, etc.)
Solo: És la part musical en la qual un instrument (sovint guitarra o bateria, ...) improvisa una melodia. Sol donar-se amb la cançó ja avançada i és més propi del jazz i del rock, no del pop.
Interludi: Qualsevol part instrumental dins de la cançó que no siga un solo.
Coda: Part final que serveix per a tancar la cançó.
