1.
MELODIA I HARMONIA
Quan un compositor vol crear una obra musical del tipus que sigui, ha de tenir en compte dos eixos bàsics sobre els quals es fonamenta tota composició: l'eix horitzontal que es correspon amb la melodia (la part que reconeixem ràpidament en una obra musical i que millor recordem) i l'eix vertical que es correspon amb l'harmonia (que serveix d'acompanyament i enriqueix a la melodia).
Per a entendre'ns, quan cantes una cançó del teu grup o cantant favorit, la qual cosa feixos és taral·larejar el que fa el cantant, la part de la música que més destaca: la melodia. No obstant això quan el cantant canta hi ha instruments acompanyant-lo perquè la cançó sigui més interessant i variada: aquest acompanyament és l'harmonia.
La melodia es pot definir com una successió de sons de diferent altura, animats per el ritme ique expressen una idea musical. És a dir, que si combinem sons de diferent
altura, successivament (un a continuació d'un altre), que tinguin ritme i cert sentit musical podem crear una melodia. La melodia, per tant, es representa de manera horitzontal.
D'altra
banda, l'harmonia és la unió de sons diferents que sonen de forma
simultània i, per tant, es representa de forma vertical.
2.
LA MELODIA
Una vegada definida la melodia, vegem alguns aspectes d'aquesta.
TIPUS DE MELODIES
Existeixen molts tipus diferents de melodies, depenent del seu disseny o perfil melòdic:
- LES FRASES MUSICALS:
Les melodies s'estructuren en frases musicals, de forma semblant al que ocorre en el llenguatge parlat o escrit. Igual que en un text podrem trobar diferents oracions, una melodia es pot dividir en diverses frases musicals (8 compassos), que al seu torn se subdivideixen en semifrases (4 compassos) i motiuso cèl·lules melòdiques (1 o 2 compassos).
Les frases musicals solen anar separades per cadències o reposos, l'equivalent als signes de puntuaciódel llenguatge escrit. Aquestes cadències poden ser:
– Suspensives: deixen la idea musical en suspens, donant sensació d'una cosa inacabada.
– Conclusives: sensació de final, de relaxació, que ha acabat la idea musical.
-
LES ESCALES:
La melodia es construeix dins d'una determinada organització d'altures de so o escala.
L'escala es pot definir com una successió de sons ordenats de greu a agut o viceversa. És la gamma de sons que utilitzarà el compositor per a realitzar la seva obra.
En el nostre sistema musical, l'escala que utilitzem es diu diatònica, això ens diu que té 7 notes diferents amb 5 tons i 2 semitonos entre elles. La distància sonora que hi ha entre dues notes consecutives pot ser de to o semitono (mig to).
Aquest tipus d'escala, la diatònica, té dues maneres: la manera Major (M) i la manera menor (m), la diferència principal de la qual és que els 5 tons i 2 semitonos estan distribuïts de manera diferent i per tant sonen amb un caràcter diferent. Per a les primeres, es pren com a model l'escala de Do Major, i per a les segones l'escala de la menor.
Observa que els semitonos (st) estan
sempre entre les notes el meu-fa i si-do, però es troben situats
en diferent lloc per a cadascuna de les escales. Per això, cada
escala aporta un caràcter diferent, el lloc dels semitonos és
el que fa que sonin diferents.
Existeixen altres tipus d'escales que s'utilitzen en altres cultures o per a crear altres sensacions sonores, per exemple, l'escala pentatónica que té 5 notes i s'utilitza en la música xinesa, l'escala hexátona que té 6 notes separades només per tons, o l'escala cromàtica que té 12 sons.
Existeixen altres tipus d'escales que s'utilitzen en altres cultures o per a crear altres sensacions sonores, per exemple, l'escala pentatónica que té 5 notes i s'utilitza en la música xinesa, l'escala hexátona que té 6 notes separades només per tons, o l'escala cromàtica que té 12 sons.
- LES ALTERACIONS
No totes les escales utilitzen les notes “naturals”, de fet, només les escales de Do M i La m tenen les seves notes naturals, per això serveixen de referència, totes les altres té alguna alteració en alguna nota.
Les alteracions són uns signes que
serveixen per a modificar el so natural del so.
Les alteracions són:
Les alteracions són:
Les alteracions es poden escriure de
dues formes:
1.
A l'esquerra de la nota que la porta, en aquest cas es diuen
“alteracions accidentals” i tenen efectenomés durant un compàs.
2. Al principi del pentagrama, després de la clau de sol, en aquest cas formen el que es coneix com a “armadura” i tenen un efecte permanent sobre la nota que el porta, tret que aparegui una altra alteració accidental al llarg de la partitura que indiqui el contrari. L'armadura ens diu a més quinaescala s'ha utilitzat per a compondre l'obra musical.
- ELS INTERVALS:
Un interval és la distància en altura que hi ha entre dues notes.
Per a nomenar un interval, cal comptar de la primera a l'última nota, totes dues incloses. L'interval resultant es nomena amb el número ordinal femení.
Per exemple, entre do i n'hi ha 6 notes, per això diem que entre elles hi ha un interval de 6a (Sexta).
A més, els intervals poden ser ascendents, quan van de greu a agut, o descendents, si van d'agut a greu.
Els intervals també poden classificar-se en melòdics, quan les dues notes que ho formen sonen una a continuació d'una altra (successivament), o harmònics, si aquestes notes sonen alhora (simultàniament).
3. L'HARMONIA
Com vam veure al principi del tema, l'harmonia és la unió de sons diferents que sonen de
forma simultània. El terme harmonia es refereix a tot el relacionat amb l'organització de
sons simultanis. L'harmonia serveix d'acompanyament a la melodia i a més l'enriqueix
i contribueix a configurar el seu caràcter. Una mateixa melodia pot sonar molt diferent si canviem el seu acompanyament harmònic. L'harmonia es fonamenta en el concorde, que és el conjunt de tres o més sons diferents que sonen alhora.
El concorde bàsic que fonamenta l'harmonia que coneixem és el concorde de triada, format per tres notes simultànies a distàncies de 3a.
Quan combinem sons diferents alhora,
podem produir dues sensacions diferents en l'oïdor:
– Sensació
de relaxació: en música es diu consonància. Els sons consonants
sonen agradables.
– Sensació de tensió: en música es diu dissonància. Els sons dissonants sonen
– Sensació de tensió: en música es diu dissonància. Els sons dissonants sonen
desagradables.
L'alternança
d'aquestes dues sensacions (tensió i relaxació) és la base de la
creació musical.
La
creença més generalitzada en la societat és que el Hip-hop és
un corrent musical basat en rimar a gran velocitat sobre una
base rítmica. Però, en realitat, aquesta és sol una dels seus
molts vessants: el gènere musical de caràcter urbà i
reivindicatiu conegut com a rap. En realitat, el Hip-hop és
la cultura que engloba diferents corrents de carrer i que
va molt més allà de cantar. Es tracta d'un moviment cultural que va
néixer en la dècada dels 70 als carrers del districte del Bronx,
a Nova York, com a resposta a la repressiva situació en la
qual vivien els ciutadans afroamericans, reclosos en una espècie
de gueto modern. S'ha popularitzat i estès des dels seus
primers moments i actualment, aquesta subcultura es defineix a través
de quatre manifestacions principals: DJ,
grafiti, MC i break-dansi.
“A tu què t'agrada més, l'hip-hop o el rap?” “Això que està sonant no em va molt perquè jo sóc més d'hip-hop que de rap…” Et resulten familiars aquest tipus de frases? Tu tampoc tens clar on estan els límits entre rap i hip-hop?
En innombrables ocasions s'utilitzen els dos termes per igual per a referir-se a aquest gènere de música urbana. De fet, és bàsicament en el pla musical on la gent en general tendeix a confusió entre rap i hip-hop, sobretot si la música urbana no és la teva especialitat.
No obstant això, l'aclariment és molt més senzilla del que creem. El terme rap es refereix exclusivament a la música, a l'art de rimar improvisant amb aquesta rapidesa mental que caracteritza als millors rapers. Mentre que, hip-hop és una cultura urbana en general que, a més, engloba el musical.
L'hip-hop és un moviment cultural que va sorgir en la dècada dels setanta als Estats Units. Els porto-riquenys que van emigrar a zones com Brooklyn o el barri de Bronx van ser els originaris de la cultura hip-hop amb les seves festes de carrer. En aquestes festes sempre hi havia algú que posava la música, una altra persona que feia de MC (mestre de cerimònies o speaker), els ballarins i els encarregats de decorar el lloc de l'esdeveniment.
Això va donar lloc als pilars bàsics de la cultura de l'hip-hop:
“A tu què t'agrada més, l'hip-hop o el rap?” “Això que està sonant no em va molt perquè jo sóc més d'hip-hop que de rap…” Et resulten familiars aquest tipus de frases? Tu tampoc tens clar on estan els límits entre rap i hip-hop?
En innombrables ocasions s'utilitzen els dos termes per igual per a referir-se a aquest gènere de música urbana. De fet, és bàsicament en el pla musical on la gent en general tendeix a confusió entre rap i hip-hop, sobretot si la música urbana no és la teva especialitat.
No obstant això, l'aclariment és molt més senzilla del que creem. El terme rap es refereix exclusivament a la música, a l'art de rimar improvisant amb aquesta rapidesa mental que caracteritza als millors rapers. Mentre que, hip-hop és una cultura urbana en general que, a més, engloba el musical.
L'hip-hop és un moviment cultural que va sorgir en la dècada dels setanta als Estats Units. Els porto-riquenys que van emigrar a zones com Brooklyn o el barri de Bronx van ser els originaris de la cultura hip-hop amb les seves festes de carrer. En aquestes festes sempre hi havia algú que posava la música, una altra persona que feia de MC (mestre de cerimònies o speaker), els ballarins i els encarregats de decorar el lloc de l'esdeveniment.
Això va donar lloc als pilars bàsics de la cultura de l'hip-hop:
-
El
DJ, encarregat de la part musical, la base.
- Els B-boys, és a dir els ballarins de breakdance. El ball també és una part imprescindible i molt característica dins de l'hip-hop.
- Els grafitis.
- L'art de fer rimes vocals, és a dir, rapear.
Avui dia tenim a grans representants del gènere que exemplifiquen a la perfecció la cultura hip-hop i l'art de rapear com Jay-Z, Snoop Dog, Kanye West o Eminem. També grans representants femenines com NickiMinaj o Cardi B, que han estat vitals en l'expansió del gènere. En el terreny espanyol tenim a Nach, Tote King, Kase.O o SFDK. Sense oblidar-se d'alguns imprescindibles com Tupac o The Notorious BIG.
Dilema resolt! Quan et refereixes a hip-hop estàs parlant de tot aquest moviment cultural, mentre que rap és únicament la música, la divisió vocal. Hip-hop és música, ball, expressions artístiques de carrer com els grafiti. També és moda, robes característicament amples, complements i joies exagerades.
- Els B-boys, és a dir els ballarins de breakdance. El ball també és una part imprescindible i molt característica dins de l'hip-hop.
- Els grafitis.
- L'art de fer rimes vocals, és a dir, rapear.
Avui dia tenim a grans representants del gènere que exemplifiquen a la perfecció la cultura hip-hop i l'art de rapear com Jay-Z, Snoop Dog, Kanye West o Eminem. També grans representants femenines com NickiMinaj o Cardi B, que han estat vitals en l'expansió del gènere. En el terreny espanyol tenim a Nach, Tote King, Kase.O o SFDK. Sense oblidar-se d'alguns imprescindibles com Tupac o The Notorious BIG.
Dilema resolt! Quan et refereixes a hip-hop estàs parlant de tot aquest moviment cultural, mentre que rap és únicament la música, la divisió vocal. Hip-hop és música, ball, expressions artístiques de carrer com els grafiti. També és moda, robes característicament amples, complements i joies exagerades.
Hip-hop és cultura, una forma de veure la vida. El rap és hip-hop.
Ara que ja saps la definició de RAP i HIP-HOP, crea la teua propia base i compon un RAP utilitzant els següents programes:
LES DANSES GREGUES
La dansa és igual d’important per als grecs d’avui com ho va ser en temps antics. En primer lloc, el ball és una part de la celebració de les ocasions importants en les vides de la gent grega; és una part important dels casaments, bateigs, celebracions d’onomàstica i tots els actes festius. Ballar també es produeix espontàniament a tavernes o a les cases, sovint fins i tot sense músics. Els ballarins poden expressar alegria, heroisme, tristesa, força, orgull, ira, rebuig, sensualitat, humor i gairebé qualsevol altra emoció a través de la dansa.
La majoria de balls es realitzen en rotllana agafats de la mà o per les espatlles. La rotllana en general no és tancada i van girant mantenint aquesta obertura.
Ara per estirar una mica les cames i els braços anem a ballar una dansa Grega anomenada "Pera stus pera campus". Observa el següent vídeo i veuràs los passos que utilitzarem:
No hay comentarios:
Publicar un comentario