Unitat 10 El Folklore musical

QUE ÉS EL FOLKLORE MUSICAL?

El folklore musical d'Espanya es troba entre els més rics i interessants del món. La pluralitat cultural, lingüística, geogràfica i social que es dóna en el territori espanyol ha contribuït, de forma indubtable, al desenvolupament d'aquesta música popular. Entre la diversitat de cants, balls o ritmes folklòrics que viuen, o millor dit, que ens han arribat a través de les partitures transcrites per folkloristes o musicòlegs d'aquelles melodies conservades en la retentiva dels més longeus, s'ha proposat per a aquest bloc temàtic l'estudi d'una selecció de cançons populars que es conreen al nostre país. La majoria dels cants populars que s'agrupen dins d'aquest estil musical tenen els seus orígens en melodies molt antigues d'autors desconeguts o simplement oblidats en el temps.
Algunes cançons van néixer a partir de melodies religioses adaptades, transformades
i modificades per la transmissió oral o per la creativitat popular.
Quant als textos d'aquestes cançons, originàriament estaven escrits en llatí, però gràcies a la lírica medieval trovadoresca aquests van ser desplaçats per textos escrits en llengües vernacles. El Contrafactum com a tècnica compositiva (una mateixa melodia per a diversos textos, o al contrari, diferents melodies per a un mateix text), va contribuir de manera decisiva a la difusió de melodies i textos creats en aquella època.
Al llarg dels segles, els diferents pobles han intervingut perquè aquestes melodies primitives hagin arribat fins nosaltres. Òbviament, ni els girs melòdics ni els textos són els originals, però si que roman en moltes cançons populars l'essència del germen del qual va néixer. Quan això ocorre (melodies modals, senzilles, poques variacions, etc.), podem assegurar que aquest cant és molt antic (per exemple, en general les cançons de treball). Si per contra la melodia està molt desenvolupada (tonal, harmonitzada, complexa, gran tessitura, etc.), el seu origen antic és més incert, i, per tant, té més importància com a composició musical i de lluïment en la seva interpretació que pel seu valor purament etnomusicológic.

Folkmoslandia

La Música tradicional del món segons el concepte de la UNESCO són aquelles formes musicals arrelades en les diverses cultures que contribueixen a salvaguardar i revitalitzar el patrimoni cultural immaterial. Si bé la música és un llenguatge universal, en canvi apareix sota formes distintes i en diferents ocasions de la vida de cada societat. La música tradicional forma una part important del folklore de cada comunitat i els processos de fusió amb altres formes musicals (per exemple els ritmes afroamericans) han contribuït de manera primordial a la creació de la música popular actual. Què és la música tradicional?


La tradició musical valenciana és molt rica i ampla, i cal emmarcar-la dins de la regió mediterrània. Al llarg d’aquest BLOG farem una aproximació als diferents estils i instruments més importants.

-La música tradicional valenciana.

-Estils musicals Instruments tradicionals.

Classificar la música tradicional és molt complicat, perquè es pot fer segons molts criteris, com la temàtica de les cançons o el seu estil musical. A continuació assenyalarem els estils més destacats: 

Jotes 

La jota o cota és un ball tradicional molt estès per tota la Península Ibèrica. S'utilitzava com a cant per rondar les fadrines, per als acomiadaments de quintos o per acompanyar les faenes del camp. Actualment, encara es balla al País Valencià , les Illes Balears , les Terres de l'Ebre , l' Aragó i Múrcia , però en el passat va estar estesa també per tota Catalunya . Aquest ball té un compàs ternari i presenta una estructura harmònica basada en l'alternança de quatre compassos de tònica i quatre de dominant. 

Seguidilles

És un ball molt antic, estés a partir del segle XVI a tota la península. Ha anat desapareixen i a hores d'ara se'n conserven pocs exemples. Existeixen dos estils diferenciats pel seu ritme, les més antigues o clàssiques, anomenades torrades en algunes comarques i les ràpides o manxegues, també anomenades corrilles o corridas . Les primeres són més freqüents a les comarques del nord i es ballen en rogle, encara que també apareixen a la Marina i la Serrania d'Alcoi , on es ballen en quadre i fent cadenes o encreuaments. Les segones són més freqüents a les comarques centrals interiors i solen ballar-se en parella. 

Dansaes

Les Danses és la manera d'anomenar els balls públics a les comarques del centre i sud del País Valencià . Aquests balls públics se celebren a les places o carrers amb motiu de les festes majors o també de festes de barri o qualsevol altra festivitat. Es ballen al so de la dolçaina , xaramita o xirimita, un oboé popular i tradicional valencià, i tabalet o més modernament de la banda de música. 

Havaneres

L' Havanera és un gènere musical dels denominats d'anada i tornada, que té el seu origen durant el segle XIX en els "indianos", mariners i emigrants retornats de Cuba que canten amb nostàlgia records d'aquella terra. Generalment s'interpretava a les tavernes. En la seva versió més pura s'interpreten a capella, encara que en l'actualitat és habitual acompanyar-la amb guitarres, llaüts i bandúrries. Estan escrites en compàs de dos per quatre i el seu tempo lent.

Fandango

Fandango (del nord) És un gènere musical i de ball quasi exclusivament valencià. És molt abundant a les comarques valencianes del nord, encara que també apareix a les Terres de l'Ebre i les poblacions aragoneses pròximes a la ratlla de València. Generalment té un ritme molt ràpid i s'usen passades molt lluidores. En moltes ocasions va lligat a la jota, de manera que es passa de la jota al fandango sense parar la música ni el ball. Fandango (de cobla partida) És un gènere musical exclusivament valencià, que només apareix a la Serrania d'Alcoi , la Foia de Castalla i el Camp d'Alacant . Està emparentat amb els fandangos del nord del País Valencià , amb altres fandangos ibèrics i fins i tot de les Illes Filipines. Sol ballar-se en filera i formant cadenes. 

Bolero

És un ball molt lluït, creat pels mestres de ball del segle XIX per a les classes benestants i popularitzat a finals d'aquest segle. El seu origen està en la seguidilla, encara que també hi ha boleros enfandangats influenciats per l'U. És un gènere cultivat especialment a la Costera , la Ribera Alta , la Ribera Baixa i la Valldigna . A més a més, els mestres de ball dels quadres de balls populars de la ciutat de València també van crear boleros per a incloure al seu repertori.  

Cant d'estil

El cant valencià d'estil agrupa allò que sol anomenar-se com cant d'estil i les albaes . El cant d'albades es caracteritza per tenir una temàtica satírica i humorística. Consta d'una part intrumental que consisteix en una tocata de dolçaina i tabalet la melodia de la qual es repeteix sempre amb major o menors variacions dels músics i d'una part cantada a capella pel "cantaor" que fa variacions sobre una melodia base que també es repeteix. Al músics, un dolçainer i un tabaleter com a mínim, i al "cantaor", els sol acompanyar sovint (però no sempre) el "versaor", que és aquell qui inventa els versets que interpreta el "cantaor". Aquest tipus de cant d'estil és habitual a les festes de les poblacions rurals 

 Instruments tradicionals

Existeixen molts instruments tradicionals, ací podreu conèixer els més representatius ordenats en diverses categories:

Un cop sabem les principals característique de la música folklòrica española, i coneixem els instruments tradicionals de cada Comunitat Autònoma realitzarem un treball:

.- Necessiteu 9 equips d'experts, un per a cada Comunitat espanyola, i un altre per a les característiques generals del folklore.

.-Els grups seran de 3 persones màxim.

.- Disposeu de dues setmanes per a realitzar-ho (quatre sessions).

.- En les dues sessions següents, haureu d'exposar als altres el que heu elaborat per a enriquir-nos tots.

.- Fer un fullet serà el resultat final.

Per a això prendreu anotacions mentre feu les vostres investigacions en un document de Word.

AUDICIÓ MÚSICA FOLK ACTUAL

Los Hermanos Cubero

Indiscutibles reis actuals del gènere. En 2016 signaven res menys que pel Segell del Primavera per a publicar el seu últim disc, l'esplèndid – una vegada més– “Art i orgull”. Roberto i Enrique Cubero porten molts anys portant el seu folk de la Alcarria a tots els racons del país i el seu èxit és una prova palpable de la força de la música tradicional.